El 30 de setembre de 2026 s’ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el Reial decret llei 25/2026, de 29 de setembre, pel qual s’adopten i es prorroguen determinades mesures en el marc del Pla integral de resposta a la crisi a l’Orient Mitjà.
Tot i que es tracta d’una norma d’abast ampli, incorpora diverses modificacions en matèria energètica d’especial interès per als professionals de l’enginyeria, principalment en els àmbits de les instal·lacions de producció d’energia elèctrica, el Sistema de Certificats d’Estalvi Energètic (CAE) i la descarbonització del transport.
Noves exigències en el control de tensió de les instal·lacions de producció
Una de les principals novetats afecta el control de tensió de les instal·lacions de producció d’energia elèctrica.
L’article 9 modifica l’article 7.e) i l’annex III del Reial decret 413/2014, de 6 de juny. La regulació, fins ara centrada en el servei d’ajust de control del factor de potència, passa a regular específicament el control de tensió.
L’objectiu és que les instal·lacions renovables contribueixin de manera més activa al manteniment de la tensió del sistema elèctric, aprofitant capacitats tècniques que aquestes tecnologies ja incorporen d’acord amb la normativa europea i estatal.
La nova regulació diferencia entre les instal·lacions incloses en l’àmbit del Reglament (UE) 2016/631, que han de complir les capacitats establertes per aquesta normativa i per l’Ordre TED/749/2020, i la resta d’instal·lacions.
Per a aquestes últimes, el nou annex III estableix un rang de factor de potència entre 0,98 inductiu i 0,98 capacitiu, tant per a potències actives positives com negatives.
Les instal·lacions subjectes al Reglament europeu podran, a més, rebre consignes de l’operador del sistema o del gestor de la xarxa de distribució en funció de les necessitats de la xarxa i dels procediments d’operació.
En el cas de les instal·lacions connectades a xarxes de distribució, el gestor de la xarxa tindrà també un paper directe en la modificació dels rangs de factor de potència, en les consignes de tensió o potència reactiva i en les proves d’habilitació necessàries per prestar el servei de control de tensió.
Aquestes modificacions entraran en vigor tres mesos després de la publicació de la norma al BOE.
Més control i noves infraccions en el Sistema de CAE
El Reial decret llei també reforça el règim de control del Sistema de Certificats d’Estalvi Energètic (CAE).
L’article 10 modifica l’article 79 de la Llei 18/2014, de 15 d’octubre, ampliant el catàleg d’infraccions relacionades amb la generació i tramitació dels certificats.
Es consideraran infraccions molt greus determinades conductes fraudulentes dirigides a obtenir CAE de manera indeguda, com ara:
- La simulació d’actuacions d’estalvi energètic.
- L’aportació de factures, justificants, mesuraments o documentació falsa.
- La presentació duplicada d’una mateixa actuació.
- La compatibilització indeguda amb subvencions.
- La manipulació de variables, línies de base o metodologies de càlcul.
- L’ocultació o falsejament d’informació rellevant.
També s’introdueixen noves infraccions greus, entre les quals destaquen l’aportació de documentació inexacta que pugui generar un benefici econòmic, la sol·licitud de CAE per actuacions obligatòries que no compleixin el principi d’addicionalitat o la manca d’informació clara i de consentiment exprés per part del propietari original de l’estalvi energètic.
La reforma preveu igualment sancions accessòries d’inhabilitació temporal per actuar com a subjecte delegat o per sol·licitar l’emissió de CAE.
S’amplia el termini per liquidar els CAE
Una altra de les modificacions destacades afecta els terminis de liquidació dels certificats.
L’article 11 modifica la disposició transitòria primera del Reial decret 36/2023, de 24 de gener, i permet que, durant els quatre primers anys d’aplicació del sistema, els CAE sol·licitats abans de l’1 de desembre de l’any corresponent puguin liquidar-se després del 31 de desembre.
La liquidació haurà de realitzar-se, en qualsevol cas, abans de l’1 de març de l’any següent.
En aquests casos, el subjecte obligat o delegat haurà d’indicar al coordinador nacional que els certificats corresponen a l’obligació de l’exercici anterior.
Si arribada aquesta data no es pot acreditar la liquidació dels CAE necessaris, el subjecte obligat haurà d’abonar al Fons Nacional d’Eficiència Energètica la quantitat equivalent als estalvis que no s’hagin pogut acreditar mitjançant certificats.
Canvis en les obligacions vinculades a la descarbonització del transport
Finalment, l’article 12 introdueix modificacions en el Reial decret 611/2026, de 22 de juliol, relatiu a la descarbonització del sector del transport i al foment dels combustibles renovables.
La nova redacció estableix que determinades obligacions previstes en aquesta normativa produiran efectes a partir del 31 de desembre de 2026, garantint la continuïtat amb les obligacions corresponents a l’exercici 2026.
Les modificacions introduïdes pel Reial decret llei 25/2026 reforcen així les exigències tècniques i de control en diferents àmbits del sector energètic i fan especialment important que enginyeries, instal·ladors, productors d’energia i professionals vinculats als projectes d’eficiència energètica revisin els nous requisits i terminis aplicables.
